|
Entrem de ple als dies de canvi,
entrem col·lectivament, sense remei;
no hi ha tria possible
ni és viable el desig d’evitar la incursió.
Ens rebran les pluges,
el cel dubtós i les tempestes,
la lluna clara alguna nit
i els colors terrosos dominants
sota el sol daurant-los alguna tarda. I una llum esbiaixada
que tanca el dies lentament. I un esdevenir
moderadament incert. I una munió de novetats
per omplir els mesos de nom llarg.
I el jardí encara verd
acomiadant les flors tardanes. I els ceps, i les figueres, i els magraners
carregats encara de fruits per poc temps. I el fang pastant petjades. I les cireretes d’arboç
posant vermell al bosc. I el remenat de bolets. I les oliveres lluint verdor.
I les rieres amb crescudes sobtades. I les festes majors d’última hora.
I la fugida sense estridència
de la calor estiuenca. I una graella de programació televisiva renovada
malgrat ser igual a l’altra temporada. I els rams de crisantems
perfumant plaques de marbre. I els anuncis de cava i torrons,
dels plans de pensions,
de colònies, aromes i locions
que jo no vull i tu no vols. I la transparència dels aparadors
copsant furtivament nostra atenció. I les hores blaves de mitja tarda
als carrers malenconiosos de la ciutat.
I les primeres nevades
a les muntanyes. I els brodats que cus el foc
a la llenya resseca de la llar. I els caps de setmana
traslladant fullaraca.
I les platges plenes d’absències.
I el vent disfressat de pinta.
I molts detalls vitals, molts... 
|
